Cap a l'inici de la dècada dels 90, la majoria de grups o associacions creats en el nostre país presentaven danses que havien estat fetes per a la creació pròpia per tal de recuperar el prestigi, els seus seguidors i augmentar el nombre de dansaires d'èpoques anteriors; tot això per tal d'aconseguir la difusió de la dansa tradicional, entre d'altres activitats. La junta de l’esbart de dansaires “Sant Genís de Taradell”, formada per en Magí Reig, Jordi Recoder, Andreu Ramirez, Carme Baulenas, Jordi i Josep M. Altimir, Carme Vilaró, Josep Ramirez i Xavier Albert, va pensar en incorporar una dansa pròpia.  Mentre es duia a terme la busca d'idees per a la dansa nova es va parlar amb el conegut historiador de Taradell, el Mossèn Antoni Pladevall i d’aquestes converses paral·leles van sorgir els punts principals per a la creació de la festa. L’any 1993 s’aprofitaren dos fets històrics que funcionaren com a pilars de la festa: La mort d'en Toca-Sons a Taradell i les Ballades d'en Rocaguinarda a la plaça del poble. La primera i elemental fou la figura d'un temut bandoler, la figura d'en Toca-Sons, un bandoler poc conegut però protagonista d‟algunes cançons i romanços que sonaven per aquells temps. D'aquestes cançons i romanços se'n traurien la música per la dansa.  ​L’altre fet que pogué inspirar la festa fou un altre personatge bandoler, en Perot Rocaguinarda. Se sap que aquest conegut bandoler estava lligat a Taradell degut a la relació que tenia amb en Carles Vilademany, senyor de Taradell. Aquest fet va fer que l’any 1610, durant les ballades que es feien a Taradell amb el motiu de les fires de Sant Vicens, en Rocaguinarda i la seva colla entressin a Taradell. Els bandolers entraren a la plaça i els balls es pararen, però el bandoler, trabuc en mà aconseguí fer continuar el ball a la força. Així doncs, l’evolució de la festa va propiciar la unió de diversos elements. Lligades aquestes idees la junta aconsellada per Antoni Navarro, i per tant, un punt de l’esbart Manresà es va adreçar al coreògraf barceloní Manuel Cubeles i Solé. Després de l'acolliment de les idees assolides, al cap de poc temps, la solució havia sortit. Manuel Cubeles proposava la creació d'una gran festa que comptés amb elements tradicionals però alhora moderns com la música, el teatre, la dansa, el soroll i el foc. La proposta de Cubeles havia agradat a tothom i tots els components de la junta de l'Esbart hi assentiren. ​Així fou com s’adreçaren a l’Ajuntament. L’organisme, qui des del principi va veure amb bons ulls la proposta de la gran festa va donar la seva aprovació per a començar a treballar per tal de donar inici a aquella festa que anava agafant forma. Junts varen treballar per a constituir la primera comissió que portés a terme, l'any 1993, la primera festa d'en Toca-Sons. Taradell anava gaudint de la gran festa que havien aconseguit i l’Esbart Sant Genís de Taradell va poder aprofitar-ho gràcies a l’ampliació del seu repertori amb una dansa seva: “La dansa de la Llibertat”; aquesta, que fou inclosa a la festa, pretenia mostrar l’esclat d’alegria després d’aconseguir l’espant dels bandolers. El 19 de febrer de 2004 va quedar acceptada legalment per la Direcció General com a Entitat amb el nom “d'Agrupació Festa d'en Toca-Sons” la qual va acollir el Centre Cultural Can Costa i Font de Taradell com a seu social. La finalitat de l’Entitat havia de ser el foment de la cultura, la dansa i les tradicions populars que s’havien pactat des d'un principi per tal que beneficiessin a la societat civil i que tothom tragués guany o alguna cosa de profit.  La festa d'en Toca-Sons de Taradell va voler recollir la petjada que van deixar tots els conjunts de cançons, cobles i balls i espais del bandoler. És així com la llegenda i el rastre del bandoler continua cada 25 d'agost, des de 1993, durant els actes de la Festa Major d'estiu. Els bandolers continuen arribant al poble de Taradell, una vila de la comarca d'Osona. El poble es converteix en una explosió de pólvora en temps en que sometents i bandolers lluitaven els uns contra els altres durant el segle XVII. Una gran festa que fa sortir a taradellencs i taradellenques al carrer per tal d'unir-se en dies de festa recordant el que va ser la història d‟aquell temut bandoler.